Vall de Ribes Extreme Series

Una setmana després de tastar el dur asfalt de Sant Fruitós enfilem cap a Ribes de Freser per viure un cap de setmana de competició a la muntanya. El menú era el següent: dissabte a la tarda cursa vertical (1,4km i +350, pendent mitja del 25%) i diumenge al matí mitja marató (22km i +1800). El fet que hi hagi el Diedre al mig del merder t'assegura una molt bona organització i molt ambient "muntanyero". Aquesta gent en tenen els ous pelats!

Pel que fa al dissabte, era la primera vegada que participava en una prova d'aquestes característiques, (demostrant que les maneres de fer-nos patir cada vegada són més) i l'experiència va ser molt bona. Poca cosa per explicar: Pujada desde el poble de Ribes de Freser fins a l'ermita de Sant Antoni. Sortida d'un corredor cada 30 segons i a intentar atrapar tots els que puguis. En el moment que et donen la sortida et transformes en un gos de presa que només pensa en arribar a dalt i t'oblides ràpidament d'aquella estrategia que t'havies plantejat de "reservar al principi i apretar cap al final". Als 100m ja estas per sobre de 160ppm (després d'escalfar 10 minuts i en plà) i proutes feines tens a pensar. Al tractar-se d'una prova tant explosiva, pels que som de motor "dièsel", quan comences a entrar en calor i el cos comença a funcionar et trobes amb l'arc d'arribada als morros però tot i així les sensacions va ser molt bones i això em va permetre anar avançant corredors. Al final, un temps de 16 minuts i 44 segons

       Metres finals de la cursa vertical  i vista del Taga desde l'ermita de Sant Antoni                        

El diumenge ens llevem amb molta fresqueta (1º positiu) i com sempre comencen els dubtes "paravent.SI / paravent.No", màniga llarga o màniga curta...després d'haber estat corrent a 31º el dijous d'aquesta mateixa setmana en cap moment vaig pensar en agafar roba d'hivern (burro! novato!) sort que l'amic Arnau em va deixar els seus "manguitos" que a més d'abrigar-me em van fer sentit molt coqueta durant tot el recorregut.

A les 8.30h sortida desde el centre de Ribes i fem els primers 800m per l'interior del poble per tal d'estirar el grup i no provocar taps als primers metres de corriol. Aquest cop m'obligo a afluixar (no apretar) de veritat al principi per tal de poder donar un plus a la pujada final. M'adelanten molts corredors però m'intento convèncer de que ja hi haurà temps de recuperar posicions. Comencem a pujar de veritat i la cosa s'estabilitza. Primera pujada molt dura i que serveix per escalfar, posar-nos a lloc. Després d'uns 30min pujant toca baixar de valent, durant uns 3 o 4 km que ens duen el poble de Bruguera. Malauradament va ser una visita fugaç però ni va haber prou perquè m'entressin les ganes de tornar-hi en alguna ocasió.

Deixem el poble i ràpidament tornem a pujar, aquest cop en direcció al Coll de Jou. Hem perdut alçada i ara correm per un corriol que  transcorre totalment per dins el bosc. Tret d'algun tram que pica bastant la resta és força planer i em permet recuperar forces de cara a la dura ascenció al Taga (que en aquell moment desconec totalment)  El recorregut és espectacular, ràpidament comencem a pujar i entre molts d'altres llocs impresionants pugem 

per aquesta impresionant canal:

                   

Com es pot veure la pujada és dura, però res a veure amb el que ens esperava...Al final de la canal enllacem amb un tram de baixada pel mig d'un bosc al més pur estil "el señor de los anillos" on aprofito per deixar-me anar i preparar-me per la dura ascenció al Taga.

Arribem al Coll de Jou, el qual ens deixa al peu del Taga. Desde aquí ja es veu el cim i això em permet veure com el 1er corredor està a punt de coronar. En aquell moment em sembla que em treu poca distància però es tracta d'una simple il·lusió ja que realment hi ha més de 20 minuts de diferència. La pendent és brutal. Són menys de 2km que realitzo amb més de 25 minuts i és que l'organització ens fa pujar per la cara mes vertical d'aquesta muntanya. Duríssim. Tot i aixó, com ja és habitual, amb el pas dels km em vaig escalfant i el meu rendiment augmenta. Això em premet avançar 3 posicions durant aquesta pujada. Molta gent que no va reservar va acabar petant i per sort ho vaig saber aprofitar. 

                                                                   Metres finals

Cim del Taga

El cim del Taga és una festa. Unes 50 persones s'hi han reunit  per animar als corredors, cosa que ajuda molt. Llàstima no poder parar-hi una estona perquè les vistes del Puigmal nevat són brutals. Ara sé que d'aquí al final el desnivell positiu és +0m; és a dir, quasi 5km per perdre 1.100m de desnivell. Això farà mal als quàdriceps!! Sense adonar-me'n ja estic corrent baixada avall, a un molt bon ritme. El corredor que duia al darrera s'està quedant i cada cop tinc més a prop el de davant. Em vaig animant i primer n'atrapo un, després rellisco i me la fotu, n'adelanto a un altre, i un altre...m'està sortint una baixada perfecta i estic disfrutant de valent. Adelanto fins a 4 corredors que a la pujada del Taga em treien prop de 5 minuts.Molts corredors m'havien comentat que la baixada era molt dura però a mi s'em fa realment curta. Sense adonar-me'n ja estic entrant altra vegada a Ribes de Freser. A uns 200m veig un corredor, i queda menys d'un km pel final. En condicions normals mai em plantejo lluites finals aferrissades com si es tractés d'uns 100m llisos, per millorar una miserable posició, però en aquest cas, després d'haber avançat 4 corredors a la baixada em van venir ganes d'avançar un cinquè i així va ser: vaig apretar i em vaig ficar a l'alçada del corredor que em precedia. Jo creia que la seva resposta seria la de pensar: "pobre nano"... però lluny d'això, ell també apreta i entrem a meta en un final de fotofinish total. 

Al final 2h53m. Una cursa totalment recomanable tant pel paisatge, per la seva duresa com per l'organització.