Mitja marató de muntanya de Mura: corrent a casa

Quan va sonar el despertador a les 7:00h del matí els llençols pesaven molt, més del normal. Els dies de cursa normalment sempre faig un vot del llit o inclús ja estic despert abans de que el despertador soni. Segurament les sensacions de la cursa del diumenge passat encara pesaven i això em feia dubtar de quin seria el meu estat d'ànim, si ja estaria recuperat. Això va fer que no m'apuntés per si finalment decidia no córrer...no les tenia totes. El problema és que es tractava d'una cursa a Mura (21,1km i 850m de desnivell) i quan t'organitzen una cursa tant a prop de casa, que transcórre pels camins per on normalment entrenes, i que saps que dificilment superarà els 100 inscrits, no t'hi pots negar...Així que ens plantem a Mura a les 8:15h, inscripció presencial, recollida de dorsal, breu escalfament i cap a la línia de sortida. Tothom sense presses, sense aglomeracions...la petita plaça de Mura no es fa petita (90 corredors). Aquests són els detalls que m'agraden d'aquestes curses.

La plaça a primera hora del matí. No, no hi ha mercat

Sortida i primers 500m pel casc urbà del poble. Res de començar a escalfar per a les primeres pujades: Mura no té ni un carrer amb menys d'un 10% de pendent! Així que en els primers metres ja anem tots passats de voltes i encara no hem sortit del poble. Es fa al capdavant un grup de 5-6 corredors i jo em trobo en el segon grup amb 4 corredors més. Entrem al bosc i comencem a pujar fort. De moment mantenim les diferencies amb el grup de davant.

"Poursuviants"

La primera pujada acaba al Pal de Mura. Aquí ja he deixat enrere el meu grup i em trobo amb el grup de davant. Recordant el perfil, sé que els pròxims 6km són "plà i baixada" fins a Talamanca, molt ràpids, i que si no m'enganxo amb els de davant potser ja no els torno a ensumar. Comencem a baixar i el primer corredor tiba de valent. El camí no és molt tècnic i en algun tram correm per sota de 4min/km. Arribada a Talamanca i segon avituallament (el primer ens el vem tenir que saltar perquè quan vem passar encara no estava preparat...) Com sempre, perdo una mica de temps i tinc que fer un sobreesforç per tornar a enganxar-me. Baixada forta fins al riu i comencem una altra pujada dura. Aquí un corredor trenca el grup i aconsegueix uns metres. Intentem "sortir a roda" i el grup es desfà. Arribem a un tram de la cursa que em conec molt bé i sé que els següents 4km són practicament plans i amb baixada. Velocitat de creuer i anar fent. Vaig quart, corrent amb el tercer, i amb el primer i el segon a uns 100m. Com que no se m'escapen no augmento el ritme i anem mantenint les diferències. Passen els km i ens aproximem al dur corriol que ens durà directament a Rocafort. Al principi de la pujada el grup s'ha tornat a ajuntar i m'he col·locat en primera posició. Començo a pujar pel corriol, molt tècnic i sense caminar en cap moment per tal d'intentar començar a deixar algun corredor. I així és. Arribant al poble ja només som 4 corredors.

Corriol de pujada a Rocafort

L'avituallament, com sempre, nefast. Arribo primer i surto quart. Sortint de Rocafort la pujada no ha acabat i seguim guanyant metres, ara mitjançant una pista forestal que s'em fa pesadíssima. Encara veig el primer, i el segon a pocs metres. Començo a deixar el tercer. Queden 7km i ja no tornaré a avançar ni em veuré avançat per ningú. Aquest últims quilòmetres els corro completament sol i transcorren per uns corriols molt divertits. Estic disfrutant moltíssim. Recordo la cursa del cap de setmana passat en la que no em va sortir res. en aquesta en canvi, les sensacions són molt bones. Llàstima que no poguem córrer sense el cap!! Un espectador m'informa de que queda un km i un corriol de baixada molt tècnic, com els que a mi m'agraden. El colofó final a una gran cursa. Em deixo anar i baixo molt ràpid. Això em permet retallar distàncies amb el segon i ja arribant al poble el tinc a uns 10 segons, que no tindré temps de retallar.

Al final, 3era posició. Per primera vegada trepitjo un podi i tot i que no sigui la Zegama la sensació és espectacular. Realment em va fer molt il·lusió i més fer-ho en un poble com Mura.

El podi final

Pel que fa a l'organització, al tractar-se de Mura ja sabiem el que ens trobariem però això no treu que sigui millorable. No demanem cronometratge amb xip ni premis en metàl·lic però detalls com la senyalització (ens vem perdre 4 vegades) s'han de cuidar molt més. Tot i això tinc molt clar que repetiré!