Duatló de Sant Fruitós: el ciclisme mola

Després de massa dies sense competició ja hi havien ganes de tornar-hi. Aquest cop però va ser lluny de les pedres, corriols i metres de desnivell positiu. 75% per culpa de l'embaucador per excel·lència / 25% per iniciativa pròpia hem vaig apuntar al duatló de Sant Fruitós. No ho tenia del tot clar però després d'uns quants mesos sense deixar la muntanya ha anat bé dedicar una setmana a "preparar" aquesta i prova i m'ha servit per recordar-me com m'agrada la bici de carretera. A partir d'ara segur que la tindré més present.

A primera vista aquest duatló pot semblar que no presenta gran dificultat: un primer tram corrent de 5km (2 voltes), un segon tram de bici de 17km, i un últim tram de 2,5km corrent. El problema és que si portes més de 3 mesos sense tocar l'asfalt i la bici és un element més de decoració del garatge, segurament acabaràs patint com de costum. I així va ser.

Minuts abans de la sortida ja tenia clar per on vindrien les fletxes: la calor. Com va passar fa 2 anys, els astres es confabulen per tal de fer arribar la tant estimada calor aquell dissabte a la tarda i concentrada en la franja que va de les 4 a les 5. Vaig intentar hidratar-me bé, bebent fins a 5 cops en la mitja hora prèvia però de molt poc va servir. 5 minuts abans de la sortida hem dirigeixo a l'ortopèdic arc de sortida que formava una curva de 90º i hem sorprenc gratament al adonar-me que està sonant "Thunderstuck" de AC/DC. Res millor que un bon "riff" per enxufar-te, sortir a tota hòstia i punxar als 200m.

Moments abans de la sortida

Per sort, a la sortida es fa un embut i afluixo per pebrots. Sortim de l'escola on hi havia els boxes i el grup es comença a estirar. Avanço posicions molt fàcilment i tinc la sensació de que la gent s'està reservant: mai vist en una cursa popular. Recordo mirar el crono quan portavem 5 minuts corrent i ja tenir una sensació de set brutal. El tram de cursa, un dels més dolents que he fet mai. Perquè us feu una idea: un quilòmetre de baixada i un quilòmetre de pujada per el mateix lloc, creuan-te amb tots els corredors, amb gir de 180º inclòs. Ni les tortures xines. Tot i així, vaig guanyant diverses posicions i em sento bé. Aquest primer sector surt a un ritme de 3:46 min/km.

Primera transició: nefasta. Al no dedicar-me als duatlons (un a l'any) no tinc gens per mà el canvi de sabates, casc...i perdo bastantes posicions. Els altres corredors duen les sabates als pedals o d'altres gadgets que els permeten perdre el mínim de temps.

I aquí comença el que jo esperava de veritat. La bici. Un tram de 17km d'anada i tornada a Artés que sembla totalment plà però que a cop de pedal es veu d'una altra manera. Sortida ràpida i en baixada cap a Torruella on avanço un parell de posicions. Deixant la rotonda de Torruella me n'adono de que estic sol i el grupet de davant es troba massa lluny per poder-hi arribar, així que afluixo i em deixo atrapar pel grup que vé pel darrera. M'hi enganxo però de seguida veig que duen un ritme massa ràpid per mi. Per sort no sóc l'únic que no pot seguir el ritme i ens despengem 3 corredors. Per fi sembla que he trobat un grup on em trobo còmode. Aquí és on començo a disfrutar de veritat ja que en poques ocasions he pogut rodar en grup i en competició. Comprobo perfectament com quan vas al davant tibes de veritat i els quàriceps bombegen fort i quan estas al darrera pràcticament no pedales! El grup funciona, els 3 corredors donem  relleus i mica en mica anem atrapant corredors que es van afegint al grup. M'encanta la sensació de col·laborar amb els altres corredors sense la necessitat de parlar-ho. Ja en direcció a Sant Fruitós, deixant Torruella, el grup es comença a desfer i quedo tallat al darrera. M'aixeco sobre la bici per poder contactar amb el grup de davant però sé que ho acabré pagant en l'últim tram de cursa i decideixo afluixar i mantenir-me en aquest grup. La pujada fins a Sant Fruitós no és dura però si que és molt sostinguda, i al final acabo patint més del compte. La velocitat mitja em surt a 32km/h.

Es pot ser menys fotogènic?

"Chuparruedismo" como forma de vida

Segona transició, un altre cop nefasta. Primer em passo del calaix i tinc que retrocedir. Després problemes per posar-me les vambes. Suposo que acabo perdent unes 5 o 6 posicions. No és el meu esport. No hi ha més.

Segon tram de cursa que començo prou bé, em sento amb forces. Just sortint de l'escola, però, tinc un primer avís de rampa al bessó dret. Al cap de 200m aquest avís es transforma en una rampa de les de veritat i toca parar, caminar, i estirar una mica. He acabat pagant l'esforç a la bici.
Sento molta impotència perquè sé que són 2,5km de res però més impossible córrer. A la baixada em deixo anar i mica en mica començo a córrer però la molèstia al bessó no desapareix. A un ritme que a mi em sembla lentíssim arribo a meta en un temps de 55 minuts i 57 segons, 4 minuts millor respecte fa 2 anys. Aquest últim tram em surt a un més que sospitós 4:17 min/km. (jo hauria dit més de 5min/km)

En definitiva molt content tant pel resultat com per les sensacions i tot en general.

Crec que tant el duatló com el triatló són esports molt complerts però degut a la popularitat que estan adquirint s'estàn separan mica en mica de la seva funció original i que és la raó de ser d'un esport: arribar al màxim de gent possible per tal de que tothom en pugui disfrutar. Tant el material (bicis, neoprens, vambes, cascs...) com les inscripcions estan arribant a preus molt abusius que fan que molta gent simplement hagi de renunciar a la pràctica d'aquest esport. Una llàstima. (i temps al temps amb les curses populars...)

Una anècdota final: per primera vegada a la vida em toca alguna cosa en el sorteig d'una cursa. Un preciós maillot retro de líder del Giro que tantes i tantes vegades va vestir Marco Pantani (òbviament, és rosa) el qual l'organització em va convidar molt amablament a recollir cridant-me per megafonía anunciant el "maillot de dona". Algú fent-me la conyeta i jo més content que unes pasques. I és que per alguns pocs, el ciclisme mola.

Recomanacions

Això d'escriure m'està agradant i donat que només tenim curses els caps de setmana (temps al temps) per força hauré de fer entrades que no siguin forçosament cròniques de curses. Ho sento.

Allò que inicialment tenia que ser un espai on vomitar tot allò que em passa a les curses està evolucionant mica en mica. Com es pot comprobar en l'anterior entrada, deixo anar un sermó bastant deplorable sobre si ens hem de matxacar els muscles o no abans de començar a córrer. Tot desde la més profunda desconeixença científica i basant-me en webs gens contrastades. Molt poc, però alguna cosa si que tinc d'espanyol...Doncs sentint-ho molt per aquells que els agrada llegir com pateix la gent corrent, segona entrada consecutiva o no explicaré el gran patiment gratuït (excepte per la inscripció) que és córrer.

En aquesta entrada m'agradaria recomanar dos blogs relacionats amb el running. No! no tanqueu la finestreta encara! no es tracta de blogs amb entrenaments, dietes de la màniga  o articles amb títols com "bajar de 3h en maratón en 2 semanas de entrenamiento". Els dos blogs que vull compartir són blogs diferents, on es tracta el running desde la vessant purament popular però narrats de forma molt entretinguda i que permeten entendre una mica més què és allò que duu a tanta gent a sortir al carrer a gastar "vambes".

El primer dels blogs és "El Blog Maldito". Aquest blog destaca per les seves recomanacions, sempre desde el més estricte coneixament adquirit personalment i aquest és un dels seus punts forts. Tenim a l'abast un mar de blogs i webs que ens poden "ajudar" però en molts d'ells o hi ha interessos a darrera o són una merda. Aquí tot s'ens explica desde la pròpia experiència d'un corredor com podries ser tu o qualsevol corredor popular. Bàsicament hi podrem trobar dos tipus de recomanacions/anàlisis:

-Per una banda, anàlisis i crítiques de les curses del nostre calendari. El redactor del blog analitza totes i cada una de les curses que corre, remarcant els seus punts forts i les seves cagades, sempre desde la òptica del corredor que es lleva el diumenge al matí per anar a passar una bona estona. Així doncs, podem trobar desde crítiques punyents sobre la cursa del Corte Inglés fins a cròniques del patiment que suposa superar una Punk Trail.  Us pot ajudar molt a l'hora d'escollir una cursa o "deixar-la córrer" .

-Mil i un temes al voltant de la marató: ara que sembla que fer una marató està a l'abast de tothom és molt recomanable passar per aquest blog abans d'iniciar l'aventura. I més si aquesta primera marató serà la de Barcelona. Trobarem anàlisis, descripcions, recomanacions...de cada un dels trams de la marató de Barcelona que ens ajudaràn a fer-nos una idea mental del que ens trobarem el dia "D". És de gran ajuda. A part també podrem trobar recomanacions sobre el què s'ha de fer i el què no s'ha de fer els dies abans, minuts abans, després de la marató etc...En definitiva, un conjunt de recomanacions de les que tenen valor real: les de la gent que ho ha viscut en la seva pròpia carn.

El segon blog és "Sosaku Runner". Es tracta d'un blog que he descobert recentment però que m'ha enganxat desde el primer moment. En ell, un altre corredor popular ens explica les seves vivències diàries, totes girant sempre al voltant del món del running. Entrenaments, cròniques disfressades, comentaris sobre notícies interessants...i tot utilitzant una narrativa més que correcte i una lleugera ironia que es fa molt divertida de llegir. Us pot ajudar a acabar de decidir-vos a donar el salt i començar a córrer. Molt recomanable.

Així doncs, si t'agrada córrer i ets dels tralla amb Regió 7 i busca llegir diàriament alguna cosa amb cara i ulls no dubteu en seguir aquests dos blogs!

Estirar o no estirar?

Els estiraments abans de córrer queden molt bé en curses massificades, on pots mostrar tots els teus atributs i la teva elasticitat per fer volar la imaginació dels corredors/es més catxondos que mentalment et treuran la poca roba que ja portes de per si, però només et servirà per això. Com a molt també et podrà servir per disminuïr el teu rendiment i perdre valuosos segons de cara a superar la teva MMP però per poca cosa més.

Cada cop són més els "pufessionals" del tema que afirmen que els estiraments pre-cursa o pre-entrenament no aporten res de positiu, sinó el contrari, ja que disminueixen el rendiment que ens pot proporcionar el muscle. Oju! estic parlant només de córrer!

Si estires abans de córrer, pots acabar així de malament

Suposo que com a tothom (o com a la gran majoria) al principi em va costar empassar-me que no eren necessaris els estiraments inicials. I és que com molts altres futbolistes fracassats (sort que vem fracassar) després d'anys i anys de patir diversos rentats de cervell per part de diversos entrenadors de futbol els quals si no estiraves eren capaços de castrar-te i fer-te caure de l'onze inicial de per vida, costa . Una mostra més de que allò que s'ens ha dit tota la vida desde petits no té perquè ser cert, correcte o té que existir. Com per exemple: el nen Jesús, les dues hores que havies de deixar per banyar-te després de dinar (totalment falç), aquest video de Mourinho...entre moltes altres coses.

Per els més incrèduls aquí us deixo un enllaç on s'explica d'una forma clara i entenedora (streching for dummies, dit d'una altra manera) que ajudarà a començar el canvi de mentalitat. Es tracta d'un text del Marc Roig, fisioterapeuta (si no m'equivoco) i un dels pocs maratonians amb cara i ulls que tenim actualment a Catalunya (desbancat últimament per el Just Sociats...)

Estás seguro de que és necesario estirar?

Com veieu aquí només es parla de pre-estiraments. Els estirament després de realitzar un esforç físic important ja són una altra història.

No sóc un entès sobre el tema, ni molt menys, però crec que és important ser crític i no creure tot allò que t'han estat vomitant tota la vida (desde la tele fins als teus pares) i en aquest cas, l'explicació em convenç.

Suposo que com en tot també hi haurà detractors sobre aquest punt de vista. Jo preferixo creure que els estiraments no són necessàris. Així m'estalvio 5 minuts que puc apofitar per dormir.